CAMPANYA PARTICIPATIVA

CAMPANYA

Nike Runs Bcn.

MARCA

NIKE

PRODUCTE

Sabatilles Nike Running

OBJECTIU

Augmentar el coneixement de les sabatilles específiques per a córrer de Nike (les NikeRunning) i augmentar el tràfic a la pàgina web de la marca, així com augmentar la presència d’aquesta a la xarxa social Twitter (creant alhora una relació bidireccional amb els usuaris).

TARGET GROUP

Ciutadans de Barcelona, homes i dones a partir de 16 anys. Amb esperit esportiu, amants de les activitats outdoor (especialment del footing): són persones què gaudeixen de sortir a córrer a l’aire lliure.

EXPLICACIÓ CAMPANYA

La campanya es basa en un concurs a la xarxa social Twitter què tindrà lloc durant un mes. Nike premiarà amb unes NikeRunning a la persona que realitzi un recorregut més variat al voltant de Barcelona en el termini d’una setmana.

El funcionament del concurs és el següent: Els usuaris hauran de pujar a Twitter, des dels seus mòbils, el recorregut realitzat cada cop què surtin a córrer per la ciutat, juntament amb el hashtag #NikeBcnRunning. Podran fer-ho mitjançant diverses plataformes (no només la pròpia de la marca “Nike+ GPS” sinó qualsevol altra, ja què l’objectiu és trobar el millor “atleta” de Barcelona i donar a conèixer la marca) què permetin mapejar els recorreguts, com Runkeeper, Run GPS Trainer, AndAndo, Sports Tracker (exclussiva de Nokia), Endomondo Sports Tracker, Buddy Runner, Time Runner, DroidRunner, etc. La manera de penjar els assoliments de cada usuari serà, o bé directament des de l’aplicació (aquelles què ho permetin) o bé fer una captura de pantalla i penjar la imatge (aquelles què no ho permetin).

Cada setmana Nike farà l’avaluació i premiarà amb unes NikeRunning (model a escollir) al “millor atleta” de la ciutat. A més a més, l’usuari guanyador gaudirà d’una menció especial a la pàgina web de la marca.

D’altra banda, Nike, alhora què té lloc el concurs, monitorejarà les paraules Running, Run, Córrer, Carrera, Cursa, Running Barcelona, Nike Barcelona, concurs Nike Barcelona, per estudiar la repercussió què està tenint el concurs a la xarxa, per conèixer de manera quantitativa i (sobretot) qualitativa què diuen de nosaltres els usuaris i l’abast de la nostra campanya.

 

 

MC LUHAN GALAXY_Barcelona 2011

ANÀLISI HEURÍSTIC

www.mcluhangalaxy.net

Permet a l’usuari la Galàxia de Mc.Luhan una experiència de navegació satisfactòria? Comprovem-ho a partir dels 10 punts clau del mètode heurístic dissenyat per Jacob Nielsen.

 

1.Visibilitat del sistema

A primera vista podem afirmar què aquest requisit es compleix a la perfecció, ja què l’usuari sap en tot moment on es troba (l’apartat apareix marcat en un altre color).

 

D’altra banda, trobem alguns entrebancs què dificulten l’orientació de l’usuari: El logo, (McLuhan Galaxy Barcelona 20011, a la part superior esquerra) què no canvia en tot el procés de navegació. El camí seguit per l’usuari, què esdevé un tant defectuós ja què en alguns casos no marca tots els passos de les accions efectuades per l’usuari (per exemple, al clickar a ProgramàImportant dates, el recorregut què apareix traçat és HomeàImportant dates –saltant-se “Program”-) i això provoca una descontextualització per a l’usuari. El domini, què NO CANVIA! Aquest és un gran error, ja què si la url no varia (perquè es tracta d’una web que inclou una altra) esdevé impossible linkar un subapartat concret des de cap altra pàgina web, buscador, etc. El programa de conferències, que no apareix a la pàgina principal! Una gran errada; el camí per trobar el programa és força llarg, ja què l’usuari ha d’anar fins a la pàgina del programa, on l’únic què trobarà es un pdf a descarregar (sense ni tan sols una petita presentació de les activitats visible). El contingut més important de la web, amagat darrere d’un pdf… Finalment la pàgina de registre (l’altre element més important) obliga a baixar fins al final per realitzar el registre, en comptes de posar-ho en primer terme). I pel què fa a les fotografies dels ponents, a qui no li agradaria saber quins ponents es trobarà un cop allà? Doncs les fotos no apareixen…

2.Relació entre el sistema i el món real

Pel què fa al llenguatge amb què la galàxia s’adreça al públic, trobem què és força clar i directe, sense termes massa tècnics, molt adequat. L’únic inconvenient a destacar és què la informació apareix únicament en anglès; seria bona idea, tot i què l’esdeveniment és internacional, donar-li una dimensió més local afegint l’opció de català i/o castellà. Malgrat tot, cal tenir en compte què és un acte dirigit a un públic molt específic i per tant no és tant il·lògic que estigui únicament en anglès.

3.Control i llibertat de l’usuari

La interacció està limitada a membres de Wordpress (si l’usuari no pertany a Wordpress no podrà interactuar). També cal esmentar la manca d’opció endavant-endarrere a la pàgina, què no permet tornar al pas previ o tornar endavant si hem desfet alguna acció; tot i això, aquesta opció no és imprescindible donada la simplicitat de l’estructura de la pàgina: l’usuari es pot guiar perfectament a partir del menú superior. L’últim detall a destacar és que hi ha links trencats. Per exemple en l’apartat PeopleàKeynote speakers, depenent de per on hi accedim, trobarem diferents resultats: Clickant a People (i un cop a dins de l’apartat, a Keynote Speakers) trobarem “No Results Found”. En canvi si ens posem amb el cursor a l’apartat People i directament cliquem a Keynote speakers, trobarem tots els conferenciants. 

4.Consistència i standards

Els standards apareixen trencats: trobem enllaços inconsistents (diferents colors, mides de lletra), cosa què pot confondre als usuaris. També trobem què alguns títols són imatges, de manera què no poden ser seleccionats com a text i no segueixen la consistència de la web.  No oblidem els logotips institucionals externs que figuren a la part dreta: és un error molt greu que aquests no esdevinguin links, ja què genera gran incomoditat per a l’usuari (quan hi va a clickar es troba què és un fals link). Pel què fa a la pàgina d’inici, aquesta és massa llarga en comparació amb la resta; també trenca amb la consistència. A la mateixa pàgina principal, trobem un detall força extrany: les fletxes, què no porten enlloc, només es limiten a enviar a l’usuari a la part superior de la home.

 

5.Prevenció d’errors

Aquest requisit es compleix força bé, la prevenció d’errors és clara al registre, avisa amb * dels camps obligatoris. A més a més quan l’usuari s’equivoca/es deixa algun camp per omplir, aquest apareix mracat en vermell. A més a més, apareix un requadre adalt avisant del què t’has deixat. D’altra banda, l’usuari es pot sentir enganyat ja què esdevé avisat de q el formulari d’inscripció està fora de termini un cop arriba al final del procés de la inscripció.

6.Reconeixement millor que memorització

El reconeixement de la navegació és força difícil, ja què la url no canvia en cap moment. El canvi d’apariència de la web (en els canvis d’estats/apartats) no existeix i per tant podria considerar-se de difícil reconeixement; però es tracta d’una web amb disseny molt simple i per tant, és força difícil què l’usuari es perdi en el procés de navegació.

7.Flexibilitat i eficiència d’ús

Ja hem esmentat alguns errors al llarg de l’anàlisi i per tant no podem parlar d’una bona eficiència d’ús d’aquesta pàgina web. Com a punt més dèbil val a destacar, un altre cop, el problema de l’enregistrament (molt amagat) i el programa d’activitats (també molt amagat), donat què són els objectius principals de la interfície (atraure assistents –i aquests vindran atrets segons el programa).

8.Estètica i disseny minimalista

McLuhan Galaxy es pot considerar una pàgina web força senzilla, minimalista, simple. Aquesta descripció es relaciona amb una web molt entenedora? No. Tot i què l’estructura esdevé minimalista, amb un menú molt clar i un disseny molt simplista, la informació (contingut) no segueix cap convenció de publicació online; a més a més, sobra informació: la home està molt saturada i apareix informació tatxada.

9.Ajuda als usuaris al reconeixement, diagnosi i recuperació dels errors

Com ja s’ha esmentat a l’apartat 5, trobem què sí s’ajuda als usuaris al reconeixement, diagnosi i recuperació d’errors. Per exemple, a l’apartat d’enregistrament, quan l’usuari s’equivoca/es deixa algun camp per omplir, aquest apareix mracat en vermell. A més a més, apareix un requadre adalt avisant del què t’has deixat.

10.Ajuda i documentació

No es detecta cap apartat d’ajuda. L’única possibilitat de contacte esdevé l’apartat “contact”, cosa què és un problema ja què no hi ha possibilitat d’interacció instantània i potser l’usuari deixa de banda moltes preguntes les quals li agradaria resoldre en el mateix moment (i per tant també suposa un risc alhora de captar assistents a l’esdeveniment). Alguna possible solució podria ser incloure un apartat de “fòrum” monitorejat per professionals de la pàgina web i on els usuaris poguessin comentar els seus dubtes, etc. I també un apartat de FAQ on els usuaris trobessin les preguntes més freqüents contestades a l’instant.

 

 

 

Claus per persuadir
CAMPANYA WEB DIRIGIDA A LA LLARGA CUA

 “Els pastissos de la Lucía. Demana i somriu”

Objectiu:

Donar a conèixer els pastissos de la Lucía, de manera què esdevinguin les postres per encàrrec, per excel·lència, de festes organitzades i/o altres esdeveniments a la comarca del Garraf.

 

Públic Objectiu:

Tota la població de Sitges (especialment homes i dones entre 15 i 40 anys) i tota la comarca del Garraf.

 

Idea:

“Els pastissos de la Lucía” és una empresa pastissera local què elabora i distribueix pastissos a domicili. La idea és què, a través de la xarxa, arribi a la llarga cua i acabi aconseguint gran notorietat entre el públic objectiu. Per tal d’aconseguir la nostra finalitat sorgeix aquesta campanya, què consta de diferents elements (diferents aplicacions a la xarxa) per tal d’assolir diferents nivells d’impacte:

 

APLICACIÓ A FACEBOOK

Es tracta d’una aplicació què permet dissenyar/elaborar pastissos. Amb aquest joc cada usuari pot crear la seva pròpia pastisseria, on crearà els seus propis pastissos i els podrà vendre i regalar als seus amics. A la mateixa vegada, podrà visitar les pastisseries dels seus contactes i veure els seus pastissos així com comprar-los i/o demanar la recepta.

La pantalla de l’aplicació conté diferents apartats:

-          Receptes: permet escollir entre les receptes disponibles i escollir els ingredients del pastís desitjat (ingredients, decoració, complements, etc.).

-          Motlles: permet escollir entre diferents motlles per obtenir pastissos amb formes diverses.

-          Regals: permet veure el registre de regals què ens ha enviat cadascun dels nostres amics així com els regals què l’usuari ha fet.

-          Compres: permet visualitzar el registre de totes les compres què ens han fet, així com les què l’usuari ha realitzat.

-          Popularitat: permet veure en quina posició del rànking de popularitat es troba l’usuari (més a dalt com més visites tingui la pastisseria).

-          Negoci: permet visualitzar els càlculs de la rendibilitat del negoci (registre temporal de guanys i pèrdues).

-          Avatar: permet personalitzar i modificar en qualsevol moment l’avatar de l’usuari.

El funcionament de la pastisseria és el següent: Estaran permeses les visites (per tal d’aconseguir popularitat) permanentment. Pel què fa a la compra/venda, només serà possible quan l’usuari estigui actiu en el joc.

A l’hora d’elaborar/dissenyar un pastís, existeixen diferents nivells de creació: Es pot crear completament però també es pot deixar a mitges i guardar-lo sense cap problema. Quan comprem o ens regalen un pastís, l’usuari té la possibilitat de modificar-lo (o afegir algun ingredient o detall).

 

*Amb aquesta aplicació l’objectiu és conèixer els gustos del nostre públic objectiu. I què el mateix públic conegui els gustos dels seus contactes per tal què, quan li hagi de regalar un pastís, encerti completament.

La pàgina principal de l’aplicació redirigirà l’usuari (a través d’un link “Demana i somriu”) a la web de l’empresa, què es mantindrà totalment en segon pla.

 

REFERENTS: App de Facebook “Baking Life”.

 

YOUTUBE

L’aplicació a Youtube consta d’un vídeo interactiu, on la Lucía apareix fent pastissos i l’usuari té l’opció de col·laborar. La Lucía apareix fent un pastís rere l’altre (a càmera ràpida) però arriba un moment què de sobte es queda en blanc. Aquí arriba el moment de protagonisme per a l’usuari: ell haurà de recòrrer a la seva creativitat per tal de dissenyar un nou pastís (sense repetir cap dels què s’han vist al vídeo). A la pantalla apareixeran totes les opcions d’ingredients, motlles i complements (en forma d’icona) i l’usuari arrossegarà fins al marbre on cuina la Lucía tot allò què desitgi.

El vídeo remetrà directament a l’usuari a la pàgina web de l’empresa “Demana i somriu”. Si ha encertat a fer un pastís nou, sense què s’hagi repetit amb els del vídeo, l’usuari esdevindrà “VIP” a la web (apareixerà en un apartat dedicat als usuaris VIP i tindrà descomptes durant la propera setmana en els pastissos què encarregui).

 

REFERENTS: Tipp-Ex commercial. NSFW. A hunter shots a bear!

 

PÀGINA WEB

A la pàgina web oficial de l’empresa apareixeran les dades bàsiques: informació sobre l’empresa, serveis què ofereix, fotografies, informació de contacte i altres empreses què contracten els seus serveis.

I a més a més hi haurà un apartat de clients/usuaris VIP (veure apartat anterior –Youtube-) on apareixeran els usuaris què durant aquella setmana tinguin descomptes en els encàrrecs.

D’altra banda, la pàgina també disposarà d’un fòrum on els clients/usuaris podran comentar les seves experiències amb els pastissos, els seus preferits, etc. I fins i tot se’ls donarà la possibilitat d’aportar noves idees, tot per tal què el client percebi el SEU pastís com a personal i únic.

 

 

 

 

 

El alcohol “embellece” a las personas
Desaparició de “la ment pública”

A classe hem parlat de mitjans què creen grups (impremta, fonògraf, cinema, ràdio i televisió) i mitjans què generen converses (telègraf i telèfon). I també hem vist què no són compatibles entre ells, és a dir, els què són bons en crear grups no ho són en generar converses i a l’inversa.

 

No obstant, internet és considerat  l’únic mitjà què esdevé creador d’ambdues coses alhora.

 

 

Davant de tot això, em fa molta pena què tots els mitjans convergeixin en internet i, d’altres com la televisió (física), acabin desapareixent. I per què? No. No em queixo per vici. Crec què és una pena perquè amb internet es perd cohesió social. Aq      uest mitjà no és ni molt menys tant potent com la televisió alhora de crear grups.

Si desapareix la televisió, també desapareixerà (de fet, ha desaparegut pràcticament) “la ment pública” què crea aquesta.

Una forma d’espai mental social què gairebé ja no hi és. A internet cadascú diu la seva i cadascú obté allò què vol; ja no hi ha res què parli alhora a tot un grup social.

 

Recordo fa uns anys, quan tothom comentàvem “la pel·lícula” què havíem vist el cap de setmana, el capítol de “la sèrie” dels dilluns, etc.

Amb l’arribada de la “televisió a la carta” (tdt i continguts televisius a internet) s’està perdent aquesta cultura grupal.

Els nostres fills no podran presumir mai de què van crèixer amb uns dibuixos determinats, com Heidi i Marco (els nostres pares), o Bola de Drac i Doraemon

(nosaltres). No hi haurà una cultura infantil més o menys homogeneitzada, crec què és una pena. 

bassaniogratiano:

New York’s Saatchi & Saatchi created this clever ad. Using a revolving door as the animation tool, the life-size image of a ballerina actually dances when the door revolves. 

bassaniogratiano:

New York’s Saatchi & Saatchi created this clever ad. Using a revolving door as the animation tool, the life-size image of a ballerina actually dances when the door revolves. 

El escritor y periodista Naief Yehya nos habla sobre la alteración que produce la tecnología en nuestras conductas, nuestros afectos y nuestro entendimiento de los demás.

¡Entrevista muy interesante!

flickreffect:

(via 30 Creative Double Page Magazine Ads | DeMilked)
Never thought I’d be inspired by butt cheeks.

flickreffect:

(via 30 Creative Double Page Magazine Ads | DeMilked)

Never thought I’d be inspired by butt cheeks.